1. El sistema immunològic
El sistema immunològic és el conjunt d'òrgans que ens protegeixen de les malalties infeccioses per mitjà de la identificació i la eliminació de patògens i cèl·lules tumorals.
Els patògens han d'anar travessant barreres del sistema immunològic per poder atacar. Les diferents barreres estan classificades en barreres primàries i barreres secundàries.
Barreres primàries
La pell i la mucosa de la boca i la gola. La pell és la primera barrera que han de travessar els patògens. El nostre cos fa un procés de descamació diària de la pell. Això implica que ens desprenem de tots els microbis que s'adhereixen a la nostra pell. Tot i així, si tenim ferides, els patògens entren més fàcilment.
Els patògens també poden entrar per la boca o el nas. Peró el nostre cos consta mucosa que ens protegeix. La mucosa, la suor, la saliva i les llàgrimes entre d'altres, tenen una substància protectora important anomenada lisozima. Aquesta trenca la membrana cel·lular dels microbis i els destrueix.
Barreres secundàries
Quan els patògens han travessat les barreres primàries, els leucòcits es posen en marxa.
Monocòcits. Quan els moncòcits reben l'avís d'una secció infectada, es dirigeixen cap allà. Devoren els patògens i provoquen febre. La febre ens augmenta la temperatura corporal, i això hi ha bacteris que no ho poden suportar.
Neutròfils. Els neutròfils, iguals que els monocòcits, s'encarreguen d'eliminar els patògens. Si aconsegueixen eliminar-los, el cos expulsa els expulsa juntament amb els neutròfils en forma de pus. Per tant, el pus és un tipus de defensa contra la infecció.
Limfòcits. Els limfòcits elaboren els anticossos. Hi ha dos tipus de limfòcits, que fabriquen dos tipus d'anticossos diferents. Els primers el constitueixen les cèl·lules B. Aquestes alliberen els anticossos a la sang. Són molt eficaços. Els anticossos que alliberen detencten les cèl·lules infectoses i les eliminen amb precisió. El segon tipus de limfòcits el formen les cèl·lules T. Aquests fabriquen els anticossos i se'ls queden enganxats a la seva superfície. A més a més, hi ja un subgrup de cèl·lules T (cèl·lules T auxiliars) que s'encarreguen d'ajudar a les cèl·lules B a produir més anticossos.
per fi, els anticossos han eliminat el patògen, guarden guarden el procés a la memòria immunològica dels limfòcits. D'aquesta manera si una altra vegada es torna a presentar el mateix patògen, la cèl·lula ja tindrà els anticossos necessaris per acabar amb l'enemic ràpidament.
2. Anticossos
Els anticossos són mol·lècules proteiques del tipus de les globulines. Van lligades absolutament amb el sistema immunitari, per això se les anomena immonuglobulines (Ig). Estan produides pels limfòcits B (cèl·lules plasmàtiques) i s'uneixen de manera específica als antígens.
Estan formats per dues cadenes pesades i dues cadenes lleugeres. Les cadenes pesades s'uneixen entre si per un pont disulfur, i les dues cadenes lleugeres s'uneixen cadascuna amb una cadena pesada mitjançant també un pont disulfur. Les cadenes tenen dues parts: la constant i la variable. La part variable és per on s'unirà a l'antigen.
Es poden diferenciar dos tipus diferents d'anticossos:
Anticossos de superfície
Els anticossos de superfície queden enganxats a la membrana dels limfòcits B.
Anticossos lliures
Surten a l'exterior de la cèl·lula es solubilitzen amb la sang i circulen per tot el cos.
Dins dels anticossos lliures, n'hi ha de diferents tipus:
IgG. Són els més predominants. Es caracteritzen perquè són els únics capaços de travessar la placenta i penetrar el fetus.
IgM. Són els primers que es desenvolupen davant d'un antígen.
IgA. Es troben a la sang i en algunes secrecions.
IgE. Són els anticossos que causen l'al·lèrgia.
3. Malalties del sistema immunològic
Les malalties més destacades del sistema immunològic són la hipersensibilitat i la immunodepressió.
Hipersensibilitat. És quan el sistema immunològic reacciona exageradament davant de molècules poc perilloses. Pot arribar a provocar la mort (anafilaxi). Les al·lèrgies són reaccions determinades d'hipersensibilitat.
Aquestes reaccions exagerades poden ser immediates o retardades.
Immunodepressió. És la malaltia contrària a la hipersensibilitat. És a dir, incapacitat de desenvolupar una reacció adequada davant la presència d'un antígen.
4. Els anticossos monoclonals
Els anticossos monoclonals procedeixen d'una mateixa cèl·lula mare, per tant, són tots idèntics. És possible produir anticossos monoclonals que s'uneixin específicament amb qualsevol molècula amb caràcter antigènic. Aquest fenomen és de gran utilitat en medicina, biologia molecular i bioquímica.
El procés de producció d'aquests anticossos és complex. Es pot dur a terme en cultius cel·lulars o animals.
5. Utilitat dels anticossos monoclonals en la teràpia i tractament de malalties. Exemples.
Gràcies als anticossos monoclonals es pot arribar a reconèixer qualsevol estructura química, detectar hormones, vitamines i citocines; monotonitzar fàrmacs, detectar matalties infeccioses en microbiologia; detectar al·lergens en al·lèrgia, hermatologia, marcadors tumorals i infarts de miocardi. Tot això gràcies a l'especificitat i capacitat que tenen els anticossos monoclonals per a reconèixer qualsevol estructura química.
S'utilitzen a través de diverses eines, com poden ser ELISA, EIA, citometria, immunohistoquímica o immunofluorescència.
6. Altres utilitats dels anticossos monoclonals
Els anticossos monoclonals són molt útils per detectar la presència i quantitat d'alguna substància (unint-los a aquesta). També són usats per purificar una substància amb tècniques anomenades immunoprecipitació o cromatografia.
7. Recerca biomèdica en el camp dels anticossos monoclonals
La producció d'anticossos tant policlonals com monoclonals, esdevé clau en el desenvolupament de la recerca en moltes àrees de coneixement, tant per a la detecció, com per a la quantificació d'una o vàries molècules d'interès.
A l'SCAC disposen d'instalacions, equipament i personal experimental per ajudar en el disseny i generació d'aquests anticossos.
Extra:
Macròfags. Inicien el procés de defensa. Redueixen la inflamació i netegen la zona afectada de fragments cel·lulars, cèl·lules mortes i altres residus.
.PNG)
